viernes, 17 de febrero de 2012

Carta a Lluis de L'arc

L'home que amb un ull veia TV3 i amb l'altre veia TV1.


Els records m'assalten sovint ara que ja no el tinc,van ser molts anys els que vaig passar darrera la barra de l'arc amb el meu pare. Ja als dietaris de l'any 1969 hi figuren les hores que jo hi treballava i les pessetes que cobrava amb nomes 9 anys d'edat. Son quaranta els anys d'ironia que he passat al costat d'en Lluís de l'arc,tots els moments i qualsevol situació eran bons per utilitza la ironia fins arribar al sarcasme,això si sempre amb subtilesa i diplomàcia,frases com : a l'arc tenim una catedral al pati o : a l'arc si va per la força,en son el millor exemple.
Sempre era allà,darrera la barra esperant que entres un client per prendre-li el numero,si entrava algun incaut i li demanava per la Pujada del Rei Martí ell contestava : si miri es aquesta baixada que te vostè aquí al davant mateix,si li preguntaven per la catedral de Girona contestava : si miri es aquesta ermita que te vostè aquí al davant seu. Era increïble veure la cara i els ulls de descol·locats amb que deixava a la gent que se li acudia preguntar-li alguna cosa. En Lluís durant anys els estius es passava les nits senceres dins del seu bar estirat en una tombona amb les portes obertes de bat a bat. No tenia por de res ni de ningu,i quan jo arribava al mati ell marxava a descansar,això si mai sense acollonar el primer parell de turistes que arribaven al bar.Encare recordo el dia que va entrar una senyora anglesa demanant una paella i ell seriosament i amb un correcte angles li va explicar que s'equivocava i que en tornar al seu país reclames a la agencia de viatges dons l'avien enganyat ja que València estava uns tres-cents quilòmetres més al sud,i si algú li manava la pressa li deia : si miri escolti la casa ha on vostè es troba es nomes del segle XII,quan entrava algun indigent o un immigrant demanant per el centre d'acollida la Sopa tot seguit deia : aquest pobre desgraciat no sap pas a la merda de país al que ha vingut. També recordo sempre un dia que uns joves anarquistes anti-militars i anti-sistema feien molt soroll i parlaven en un to molt fort a les taules de dalt,ell ja feia estona que estava nerviós i s'aguantava però quan ja no va poder més se'ls va acostar i els va dir...mireu nois el vostre pèssim comportament justifica precisament la disciplina militar. Realment sempre et feia viure situacions extremes i histories surrealistes,mai sabies a qui o a que defensava,ni si parlava en serio o en broma ni tampoc ben be a qui li prenia el pel. En Lluís sempre que em sentia parlar amb algú em corregia i sempre però sempre que em sentia dir en mig d'una conversa "de puta mare"passava per el costat i em deia...fillet meu que es més puta o més mare?us ho asseguro que a pesar de la ràbia que sentia quan constantment em corregia i en public,mai però mai podré agrair-li prou encare que nomes sigui perquè va aconseguir arrancar aquesta vulgar i desafortunada expressió de la meva boca per sempre més.

1 comentario:

Albarnoyes dijo...

Un gran entre els grans. Serveu el seu llegat i sempre tindreu bona ventura.

Publicar un comentario